Federer ante la gran chance de su vida

El suizo Roger Federer jamás imagino, a lo largo de la temporada, que terminaría el año con posibilidades de ser el número uno del mundo. El helvético, que retrocedió hasta el octavo puesto de la clasificación mundial en el mes de febrero, ve como a un mes y medio de acabar el 2014 puede volver a reinar y escalar a lo más alto del circuito masculino. Además, opta por primera vez en su vida a levantar la Ensaladera de la Copa Davis y a conquistar por séptima vez en su carrera la Copa de Maestros. Federer, tiene que priorizar y ni siquiera él sabe qué hacer.

Roger Federer en Shanghái // Foto: Chris Hyde (Getty Images)

Nunca pensó que tendría este dilema pero hoy sí que es una de las opciones reales. Roger Federer puede terminar como número uno del mundo y ahora baraja esta opción. "Tal vez un poquito ahora, pero no antes", comentó en rueda de prensa tras su partido ante Gilles Simon en Shanghái.

"No era mi objetivo (el número uno del mundo) hasta ahora, porque estaba demasiado lejos, pero es cierto, que si por ejemplo logro de pronto ganar la Copa Masters en Londres, es diferente”, admitió el helvético tal y como recoge en su portal web ESPN.

"En todo caso, ahora voy a volver a Suiza, y ahí veré cuáles son mis prioridades en este momento, si la plaza del número uno, París, el Másters de Londres... Hay que elegir, y después tal vez ver cuánta energía queda al final", comentó un Federer que está sorprendido por las situaciones y el abanico de posibilidades que tiene en su mano.

Roger Federer voleando // Foto: Chris Hyde (Getty Images)

“Federer parece contento por su juego y su subida en el ranking pero el propio suizo admitió que no depende de él ser número uno del mundo sino del serbio Novak Djokovic. Federer está aprovechando que Djokovic no está completamente centrado en su tenis. Aunque haya ganado no es el Federer que se veía hace unos años”, explica a este portal el periodista de El Chiringuito de Neox, François Gallardo.

Del otro lado de la moneda está Daniel Solera, productor de Planeta Tenis, el único programa radiofónico íntegro de tenis en España y que emite en Radio Marca Barcelona. “Federer es, a día de hoy, el mejor jugador del momento. Está a unos niveles de tenis altísimos. Llevo años viendo tenis y nunca había visto algo igual. Que con 33 años esté al borde del número uno habla de por qué es el mejor jugador de la historia”.

Si el helvético quiere conseguir el número uno del mundo debe jugar en Basilea, París, Londres y en Lille (Francia) la final de la Copa Davis. Esta elección puede hacer que Federer no mantenga su postura de dosificar los torneos en los que compite. Es uno de los tenistas que nunca fuerza por competir, escucha su cuerpo y sus apariciones están perfectamente pensadas y estratégicamente diseñadas. Le queda un mes de gran desgaste y una alta carga física asistir a las cuatro citas que le restan.

Basilea es una cita ineludible en su calendario. Juega en casa, tiene un particular cariño con los aficionados, organización y todo el personal del torneo. Lo empezó a jugar en 1998 y apenas faltó en dos ediciones (2004 y 2005). Federer tiene 5 títulos en Basilea y confirmó que jugaría en ‘su’ torneo. 

Seguido a esto, aparece el Masters 1000 de París. Torneo que suele contar con muchas bajas de última hora, sobre todo de los jugadores ya clasificados al Masters de Londres. Aquí podría aparecer la sorpresa de última hora y en donde Federer pueda elegir dar un paso al costado para centrar sus fuerzas en los otros torneos más importantes (Londres y Copa Davis).

Es una incógnita saber qué calendario hará y qué prioridades tendrá el suizo. La Copa Davis le obsesiona y es el único gran torneo que falta en sus vitrinas. El número uno del mundo le atrae ya que quiere seguir prolongando sus semanas como Rey del tenis pero a la vez, el Masters de Londres es uno de sus torneos preferidos y donde mejores resultados consigue. A Federer, le toca priorizar.

Ebola alerta a la societat

Font: Agence France- Presse

El 21 de març de 2014 la premsa internacional es posa en marxa per alertar de 59 morts a Guinea per un virus altament contagiós, l’Ebola. Des d’aquell moment les víctimes provocades per aquesta malaltia superen els 3.300 i, de moment, encara no hi ha cap medicament oficial capaç de curar als infectats. L’Ebola, és un virus que es va detectar per primer cop al 1976 a l’África, a la República Democràtica del Congo (antigament, la República del Zaire) i que ha tingut al llarg dels anys brots que havien deixat, com a màxim, 200 víctimes mortals. El passat 7 d’abril, però, l’ Organització Mundial de la Salut(OMS), va anunciar que, el brot més recent aparegut altre cop al continent africà, era el més mortífer fins ara, amb un contagi que havia augmentat en un 60% en una sola setmana. Ara, els països es veuen amenaçats per una possible propagació del virus a altres continents i el virus és el protagonista de tots els mitjans internacionals. 

Gràfica de morts des del 1976-2014 | Font: Ariadna Garcia

L’Ebola no és l’única malaltia infecciosa que ha alarmat l’Estat Espanyol

Tot i així, l’Ebola no és el primer virus que encén les alarmes de tots els països. N’és un exemple la Grip A, que va arribar a Espanya al 2009 i va provocar 373 víctimes mortals. Aquesta pandèmia va aparèixer a Mèxic per primer cop i es va estendre’s pels Estats Units fins arribar al Canadà. En aquell moment es creia que el virus era molt greu. De fet la pròpia OMS afirmava que era “una nova malaltia difícilment comprensible per definició”, i alertava que “el virus de la grip és particularment impredictible”. Els mitjans internacionals, com passa ara amb l’Ebola, dedicaven minuts i pàgines a explicar què passava amb la Grip A, però mica en mica, es va anar demostrant que no era el que semblava. La Grip A va matar a 5.000 persones en 6 mesos, va afectar a 214 països i a gairebé a 18.449 persones, però amb una mortalitat del 0,5%, cosa que demostrava que el virus era lleu. Aquestes són les últimes dades que presentava l’OMS a l’agost del 2010, data en que l’organització també va informar que ja no es considerava a la malaltia una epidèmia. Finalment, es va trobar una vacuna per lluitar contra la malaltia. La Grip A va posar en el punt de mira a la indústria farmacèutica, ja que algunes grans companyies van veure com el seu valor borsàtil incrementava i grans potències mundials invertien xifres desorbitades per fer-se amb fàrmacs en contra del virus.

Gràfica d'infectats de Grip A l'any 2009 | Font: Ariadna Garcia

Gràfica de morts per Grip A l'any 2009 | Font: Ariadna Garcia

Existeixen certs paral·lelismes entre l’Ebola i la Grip A, si bé és cert que encara és molt aviat per extreure conclusions fruit d’aquesta comparativa. No obstant, ambdues malalties van sorgir de manera sobtada. Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’Ebola va sorgir l’any 1976 amb dos brots simultanis, un a l’actual República Democràtica del Congo i l’altre al Sudan. Segons la mateixa organització, tot i que l’origen del virus es desconeix, és probable que es transmetés als humans a través del contacte amb els ratpenats frugívors. La Grip A, per la seva banda, va manifestar-se per primer cop a Mèxic i els Estats Units l’any 2009. Es va originar a causa de la combinació d’agents patògens comuns tant a les aus com als porcs, que durant anys es van anar combinant. Del bestiar porcí, que té un sistema immunitari molt semblant al dels éssers humans, va passar a les persones. És per això, que a aquesta malaltia se la va conèixer amb el sobrenom de “Grip Porcina”.

Pel que fa a la cobertura mediàtica de les dues infeccions, s’observen profundes diferències. Quan va sorgir la Grip A, els mitjans de comunicació aviat van donar-li a la notícia un caire catastròfic. Des d’un bon començament, van sorgir titulars com “alerta mundial davant la propagació del virus”, o “el món es prepara per la pandèmia”. L’Ebola, per la seva banda, va ser rebut per la premsa com un problema més de l’Àfrica. “Un brot d’Ebola mata a 59 persones a Guinea” o“L’Ebola més letal sacseja guinea” són exemples dels primers titulars publicats sobre el tema. Tot i que ben aviat les ONGs i organitzacions com l’OMS o Metges Sense Fronteres van avisar de la virulència i el perill que suposava l’Ebola, la Grip A va tenir un primer impacte més fort.

És l’Ebola, el virus més mortífer?

Tot i que té un índex molt elevat de morts registrades (fins ara, aproximadament, un 80%), l’Ebola encara no ha provocat tantes morts com, per exemple, la Malària. Segons dades recollides per l’OMS, l’any 2012 van morir 627.000 persones i es calcula que hi ha 207 milions de casos detectats, la majoria infants. Fins ara hi havia 97 països amb persones infectades pel virus, però 20 han aconseguit eliminar o controlar la malaltia. Per altra banda, la Creu Roja dóna unes dades diferents, i afirma que les morts produïdes per la Malària sumen més d’un milió de víctimes. Aquesta diferència es deu a que és complicat tenir dades fidedignes dels països on existeix la malaltia, ja que són, sobretot, els països de l’Àfrica Subsahariana o països tropicals els qui la pateixen. Tot i la alta mortalitat de la malaltia, aquesta encara no té vacuna, com l’Ebola, tot i que en aquesta última, fins ara no s’havien destinat gaires recursos per trobar-hi una solució, ja que les farmacèutiques estaven centrades en eradicar virus com la Malària, que suposa el 40% de despesa pública en els països afectats i es necessitaria un pressupost de 3.200 milions de dòlars per poder-li fer front. Tot i provocar moltes més defuncions que altres malalties, la malària rep molt menys titulars que l’Ebola actualment o la Grip A fa cinc anys.

Gràfica de les morts produïdes per aquests virus | Font: Ariadna Garcia

Hi ha més malalties infeccioses al món

Arribat aquest punt, podem assegurar que l’Ebola no és la malaltia amb la taxa de mortalitat més alta, però sí que està en boca de la societat. Això ho provoca la preocupació dels països desenvolupats que es veuen amenaçats per un virus que fins ara només tenia propagació a l’Àfrica. Això va canviar el dia 6 d’octubre, quan es va confirmar el primer contagi a Espanya per una auxiliar d’infermeria que va tractar al missioner Manuel García Viejo, el qual va ser contagiat a l’Àfrica, i que va ser traslladat al país per poder rebre cures intensives. De moment, les xifres indiquen que l’Ebola encara no ha superat les xifres esgarrifoses que deixen cada any la Malària, la SIDA o la Tuberculosi (cal tenir present que algunes d’elles tenen tractament i les víctimes mortals són persones de països amb pocs recursos per adquirir-lo), però el que més preocupa és que encara no s’ha trobat la manera d’afrontar aquesta epidèmia, motiu pel qual és el centre d’atenció. Per altra banda, tot i que encara és aviat per parlar d'una amenaça directa, si que cal que, els organismes de salut mundials, prestin atenció als esdeveniments i als seus protocols envers aquesta malaltia.

Ariadna Garcia, Sandra Serrano, David Tortajada, Arnau Vilanova