El Liceu encara pertany als de sempre
Ariadna Garcia, Sandra Serrano, David Tortajada, Arnau Vilanova
17/10/2014, Barcelona  |
| Façana del Gran Teatre del Liceu. Font: Catalunya press |
 |
| Interior del Liceu cremat (Any 1994). Font: Jordi Romeu, ABC. |
El Liceu, un teatre elitista?
Tradicionalment s’ha identificat el Teatre del Liceu amb les classes benestants de Barcelona. Aquest fet pot explicar-se per dues raons. En primer lloc, el Liceu sempre ha basat bona part del seu calendari en funcions d’òpera (més de 30 obres programades entre setembre i desembre d’aquest any 2014). Tant el Govern d’Aragó com el Ministeri de Cultura d’Espanya van realitzar, els anys 2007 i 2011 respectivament, estudis sobre hàbits de consum cultural. Segons les dades recollides, l’òpera és un gènere musical que gaudeix de més èxit entre les classes socials altes, i entre les persones de certa edat (a partir dels 35 anys, fins als 75 anys o més). A més, aquests estudis, juntament amb un altre publicat per l’Observatori Basc de Cultura, mostren que el públic jove (entre els 15 i els 29 anys) és el menys interessat en assistir a aquest tipus d’espectacles. Per tant, la forta presència dels espectacles d’òpera al Liceu, juntament amb el fet que aquest tipus d’espectacle sigui molt popular entre la societat de classe alta i d’una edat més avançada, pot alimentar la percepció del Liceu com un centre cultral de caire elitista.
La segona raó per la que el Liceu s’ha associat amb les classes més benestants són els elevats preus de la seva taquilla. El Gran Teatre del Liceu ofereix la possibilitat de comprar abonaments de temporada als espectadors. Per a la gent que no vulgui un abonament de temporada, el Liceu també té a la disposició del públic l’abonament reduït, ideal per fer un tastet. Després trobem l’abonament popular, més econòmic i que dona dret a menys espectacles. Per últim, el Liceu ofereix diferents packs d’entrades per a abonats i no abonats que oscil·len entre els 60€ i els 123€ i que donen dret a veure certes òperes, concerts o espectacles.
Els preus per entrar al Liceu i gaudir els espectacles no els pot assumir qualsevol. Si vols gaudir bé de les operes, concerts i actuacions del Liceu has de disposar d’un bon nivell adquisitiu i està clarament destinat a una classe mitja-alta que es pugui permetre pagar importants quantitats de diners per consumir aquest tipus de cultura. El que també és cert és que amb la política de preus i algunes promocions, s’intenta arribar a més gent i que tothom, o gairebé tothom, pugui gaudir almenys una vegada d’algun dels espectacles que ofereix el Gran Teatre del Liceu.
La percepció de la societat del Liceu
Una enquesta realitza per aquest mitjà a 47 persones dóna suport a aquestes dues premisses. Un 76% dels enquestats opina que el Liceu està enfocat a una classe social determinada. D’aquest subgrup, el 55,5% creu que el públic majoritari del Liceu pertany a la classe alta de la societat, mentre que un 38’8% opina que està enfocat a la classe mitja-alta.
 |
| Com es percep el Liceu. Font: pròpia. |
Les dades de les enquestes demostren, doncs, la imatge que els enquestats tenen del Liceu com un centre especialment enfocat a les classes més benestants. Això és degut al fet que al calendari del teatre hi hagi una forta presència de sessions d’òpera (un gènere dramàtic especialment popular entre la societat més madura i amb un alt poder adquisitiu segons els diversos estudis esmentats), juntament amb l’escletxa que existeix entre el preu dels tiquets i els diners que la gent està disposada a pagar per assistir a un espectacle. Tot i que amb la reforma de l’organisme estructural portada a terme pel nou director, Roger Guasch, es pretén que aquesta percepció elitista vagi desapareixen i el Liceu passi a ser una institució cultural que obri les seves portes al públic de totes les edats i butxaques.
_______
Si vols saber més coses del 15é aniversari del Gran Teatre del Liceu, et recomanem la següent notícia:
El Tricentenari BCN va tancar les seves portes amb un balanç de dos milions d'espectadors
Barcelona, David Tortajada21|10|2014
Després de tretze mesos, els actes emmarcats en el
Tricentenari BCN van tancar el seu cicle amb un balanç de 400 actes, 150 escenaris i uns dos milions de visitants. Al llarg
d’aquest temps, des del 9 de setembre de 2013 fins al 24 de setembre de 2014,
quan va tenir lloc el Piromusical de la Mercè, es va fer un repàs de com era la
Barcelona que va fer front al setge de
Felip V l’any 1714. Aquestes celebracions, per les quals s’ha destinat un
pressupost de 2,5 milions d’euros,
han estat molt marcades pel context polític de la Catalunya actual, amb la
simbòlica data del 9-N menys de dos
mesos després de la “V” de la Diada.
 |
| L'Auca del Born. Font: teatral.net |
El comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, i el
regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van destacar el
caràcter plural de les diferents celebracions que s’han fet durant aquests
tretze mesos. “Hem volgut fer un esforç
sincer perquè cap barceloní se’n pogués
sentir exclòs. Hem intentat que fos un relat obert, urbà i contemporani i
amb una idea no rígida de la història ni de la catalanitat”, afirmava Toni
Soler.
El perfil dels
visitants
Segons l’Ajuntament de Barcelona, els actes
reivindicatius van rebre entre el setembre de 2013 i el juny de 2014 les
diferents activitats celebrades al Born Centre Cultural van reunir més de dos
milions de visitants. Aquestes xifres tan elevades, juntament amb el marc
reivindicatiu que han envoltat els mesos propers a la Diada i el 9 de novembre,
poden arribar a deixar entreveure un èxit del sobiranisme català.
Si es comparen els dos milions de persones que van
visitar les activitats amb, segons dades de la Guàrdia Urbana, l’1,8 milió de persones que va assistir ala “V” de l’11 de setembre ,
s’observa una forta similitud entre ambdues xifres. També cal tenir em compte,
però, que l’any 2012 Barcelona va rebre un total de 7,44 milions de turistes.
És previsible, per tant, que dels dos milions de persones que van assistir als
diferents actes reivindicatius, una bona part en siguin turistes.
Dani Rovira, presentador de los Goya 2015
21|10|2014
 |
| Dani Rovira. Fuente: Dani Riera. |
Rovira
empezó a trabajar como monologuista por los bares y cafeterías de su ciudad
natal para pagarse sus estudios. Poco a poco, el malagueño logró hacerse un
hueco en el programa “Nuevos cómicos”
del canal Paramount Comedy. Más tarde, entró el mundo de la comedia trabajando en
programas de televisión como “Estas no son las noticias” de Cuatro; “Con hache de Eva”, La Sexta; y “El club de la comedia” entre otros.
Pero sin duda, el momento estrella de Rovira ha llegado con su debut como actor
en la película más taquillera de la historia del cine español, “Ocho apellidos vascos” junto a Clara
Lago, Karra Elejalde y Carmen Machi. Todo un éxito que le ha llevado a
presentar la XXIX edición de los Premios Goya.
Dani Rovira ha afirmado que no faltaran “pildoritas o ramalazos” con respecto a la situación política"
El
cómico y monologuista en una
entrevista a El País ha afirmado que
no faltaran “pildoritas o ramalazos” con respecto a la situación política, pero
que lo mejor que puede hacer el cine español es demostrar su grandeza y su arte
a todos los que le critican. “¡Qué mejor que luchar contra todos que
demostrando lo que sabemos hacer con nuestro cine!”. Así pues, esta edición de
los Goya continuará con la misma línea reivindicativa que las galas anteriores.
Polònia fa el salt al teatre en forma de musical
Barcelona, Arnau Vilanova
21|10|2014
 |
| Cartell 'Polónia el Musical' |
El 10 d’octubre s’estrena, en primícia a l’Atrium de Viladecans, ‘Polonia: El Musical’, el nou projecte teatral de la productora audiovisual Minoria Absoluta. Jordi Galceran, juntament amb Toni Soler i amb la col·laboració de Júlia Cot, Pau Escribano, Joan Rufas i Jaume Buixó, guionistes del programa de TV3 ‘Polònia’, ja ultimen el guió de l’obra.
Després de l’èxit de ‘La Família Irreal’, la productora
catalana engega aquest nou projecte que, sota
la direcció de Xavier Ricart i protagonitzada per Bruno Oro, Queco Novell, Agnès Busquets, Ivan Labanda, Mireia
Portas, Xavier Serrano, David Olivares i Anna Bertran, portarà l’espectador
fins a un hotel en el què el President Artur Mas ha convocat una cimera per
decidir el futur de Catalunya. L’obra permetrà encaixar en aquesta estructura
algun nou gag a mesura que l'actualitat canviï.
L’espectacle presenta dues hores d’humor que combinarà la sàtira política del Polònia, que després de nou anys en pantalla fa el salt al teatre, amb grans èxits musicals i acompanyat d’una gran dosi de teatralitat i un to vodevilesc. L’obra arribarà a Barcelona el 7 de novembre i es podrà veure al Teatre Poliorama. Els preus oscil·laran entre els 15 i el 39 euros.
L’obra arribarà a Barcelona el 7 de novembre i es podrà veure al Teatre Poliorama.
L’espectacle presenta dues hores d’humor que combinarà la sàtira política del Polònia, que després de nou anys en pantalla fa el salt al teatre, amb grans èxits musicals i acompanyat d’una gran dosi de teatralitat i un to vodevilesc. L’obra arribarà a Barcelona el 7 de novembre i es podrà veure al Teatre Poliorama. Els preus oscil·laran entre els 15 i el 39 euros.
 |
| Equip de Polònia. Font: ACN |
El món del cinema es reinventa per afrontar la crisi
17|10|2014
Ariadna Garcia, Sandra Serrano, David Tortajada, Arnau Vilanova
Com un vaixell a la deriva, el sector del cinema espanyol s’enfonsa. A Madrid, de les quasi 500 sales de cinema que hi havia obertes als anys 70, actualment estan operatives 30. Els hàbits de consum dels espanyols tendeixen a seguir pràctiques de pirateria que comporta grans pèrdues al sector del cinema, a més, l’Estat espanyol continua disminuint els pressupostos destinats al setè art i, a tot això, cal afegir-hi una crisi que fa sis anys que dura.
Com un vaixell a la deriva, el sector del cinema espanyol s’enfonsa. A Madrid, de les quasi 500 sales de cinema que hi havia obertes als anys 70, actualment estan operatives 30. Els hàbits de consum dels espanyols tendeixen a seguir pràctiques de pirateria que comporta grans pèrdues al sector del cinema, a més, l’Estat espanyol continua disminuint els pressupostos destinats al setè art i, a tot això, cal afegir-hi una crisi que fa sis anys que dura.
Canvien
les formes de consum
Fins ara, el cinema veia com
els beneficis augmentaven gràcies als consumidors, que aportaven la major part
dels ingressos, però aquesta és una tendència que està canviant. Segons
un estudi realitzat per l’Observatori de la Pirateria i els Hàbits de
consum del 2013, el número d’espanyols
que accedeix de forma il·legal a continguts digitals supera el 51%.
El cinema és el sector que s’ha vist més perjudicat per aquests hàbits, ja que el
nombre d’usuaris que realitzen aquestes pràctiques arriba al 43% i continua
pujant. | |
| Número de cinemes a Espanya. Font: Ariadna Garcia |
A més d’aquesta tendència que, de moment, sembla no tenir fre, cal afegir-hi la disminució dels pressupostos de l’Estat dedicat al setè art. Al 2013 es van destinar 55,7 milions d’euros, xifra que contrasta amb els 89,4 milions dedicats al cinema al 2009. A més, també cal tenir molt present la pujada de l’IVA del 8% al 21% en tota la cultura des del l’any passat que va implicar un encariment del preu de, per exemple, les entrades de cinema. Al 2004, de mitjana, una entrada al cinema costava 4,8 euros, mentre que l’any passat, la mitja es trobava en 7,08, és a dir, s’ha incrementat el preu de l’entrada en un 48%.
En
contra, tenim el gran astre del cinema, Hollywood, que ni la major crisi
financera del món és capaç d’aturar-lo. El 2010 la industria nord-americana
havia augmentat l’assistència a les sales en un 2,27% un fet admirable
tenint en compte com el nombre de clients de les sales espanyoles disminueix
des de fa anys tot i que els preus de les entrades són similars a ambdós
països. Segons l’analista Paul
Dergarbedian, “Hollywood dóna a les
persones el que volen veure, de manera que van al cinema sense qüestionar-se el
preu de l’entrada i, a més, un cop vista la pel·lícula, queden satisfets”.
Aquest apunt afecta en el consum de pel·lícules espanyoles, ja que les
estrangeres (la majoria procedents dels Estats Units) van generar, al 2013, més
de 430 milions d’euros, mentre que les del país només 70,15 milions. A
més a més, les grans majors de Hollywood tenen més poder que els exhibidors
espanyols, ja que són elles les que decideixen el preu de les entrades
estipulant el percentatge de beneficis que els hi pertoca per les pel·lícules
distribuïdes. D’aquesta manera el preu de l’entrada es desglossa de la següent
manera: 21% de l’IVA, el 3% per les entitats de gestió de drets
d’autor, el 33% per l’exhibidor (tot i que aquesta és una dada molt
variable) i el 43% pel distribuïdor (en certes ocasions poden arribar
a demanar el 55 i, fins hi tot, el 60% respecte el preu de l’entrada).
 |
| Desglossament del preu de les entrades. Font: Ariadna Garcia |
Tot i aquest domini aclaparador de les
produccions estrangeres, a Espanya, segons la Confederació Fapae la quota de
pantalla del cinema espanyol el 21 de setembre de 2014 era del 23,6 %,
"la més alta de la història", ha assenyalat José Portela,
vicepresident de la confederació de productors. L'any passat aquesta xifra va
ser del 14,6 %, i en 2012, l'any de Lo Impossible, va fregar el 20%. El
cinquè lliurament de Torrente, Operación Eurovegas, s'ha convertit en la
millor estrena de l'any a Espanya amb una recaptació en taquilla de 3,6
milions d'euros en el seu primer cap de setmana, segons dades provisionals
recaptades per la consultora especialitzada Rentrak. Els números indiquen que
les noves aventures de Torrente superaran de llarg els 2,8 milions recaptats
per Ocho apellidos vascos durant el seu primer cap de setmana.
Sobreviure en temps de crisis
Les sales de cinema han de buscar noves
oportunitats davant d’aquesta davallada d’espectadors, i una iniciativa va ser
la que va portar a terme Ventura Pons. En un moment en què moltes sales
de cinema tanquen les seves portes, el director, guionista i productor
català va fer un pas endavant i va decidir reobrir els Cinemes
Texas de Gràcia amb la idea de
projectar reestrenes en versió original i subtitulades en català i a preus molt
econòmics: un màxim de 3 euros. Ventura Pons explica en una entrevista a Vilaweb que “no ha recuperat els Cinemes Texas per fer-se ric,
sinó que ell vol un cinema al servei de la gent, vol que el públic surti
content i satisfet, que vingui en confiança i es trobi una bona programació.”
Per la reestrena, els Texas, van canviar d’imatge fet una gran reforma de les
sales, projectors, pantalles, etc. “S'ha disminuït l'aforament, però s'ha
guanyat en comoditat i en qualitat de la imatge, ja que comptem amb la última
tecnologia digital pel que fa als projectors”, comenta Pons. La política de
preus, a 3€ l'entrada, es completa amb descomptes de dilluns a dijous
als majors de 65 anys, als menors de 18 i a persones que pertanyin a
associacions que tinguin un conveni amb el cinema.
 |
| Cinemes Texas actuals. Font: ElPais.es |
Les accions per tornar a la gent a les sales
no s’aturen aquí. Una altra alternativa a nivell estatal que ha tingut molt
d’èxit és la Fiesta del Cine. Aquesta iniciativa, copiada de França i
impulsada a Espanya per la Federació i Associació de Productores
Audiovisuals Espanyoles (FAPAE) la Federation of cinema film distributors (FEDICINE) i la Federació de Cines d’Espanya (FECE), va sorgir com a conseqüència de la constant caiguda de
la venda d'entrades que patia el sector del cinema des del 2005. A finals de
juny de l'any 2009 es va posar en marxa a Espanya amb la idea d'incrementar
l'assistència de la gent a les sales de cine, i va sorgir efecte. La clau de
l’èxit van ser entrades des de 2 euros i, en els últims dos anys, aquesta
iniciativa va portar a més de 1,5 milions d’espectadors a la gran pantalla. En
les dues últimes edicions, el nombre de públic ha augmentat considerablement.
El preu va augmentar a 2’90€/sessió, però els usuaris ja no tenien la obligació
de comprar una entrada a preu ‘normal’ els dies anteriors a la promoció, i això
potser va ajudar a que els espectadors estiguessin més disposats a aprofitar la
oferta. Tot i així, segons la FECE, perquè sigui rentable la Fiesta del Cine
s’ha de celebrar uns dies determinats per tal de concentrar la demanda. El president de la Real Academia del Cine, Enrique
Gonzalez Macho, remarcava que encara que les entrades tinguessin un cost de
3€ durant tot l’any, l’afluència de públic no seria tan alta com en
aquest esdeveniment anual, així que els números no sortirien.
 |
| Espectadors a la Fiesta del Cine. Font: Ariadna Garcia |
Quin
futur li espera el cinema?
Les costums que està
agafant la societat porta a pensar que el futur de les sales i del cinema en
general està abocat a un nou model de negoci basat en la xarxa, un mitjà
accessible per a tots. Àlex de la Iglesia en el seu discurs en l’entrega
dels XXV Premis Goya va deixar-ho molt clar: “Internet no es el futuro del
cine, es el presente”. Un exemple, que ja funciona molt bé a França i als
Estats Units, són pàgines webs com Filmin que et permet reproduir les pel·lícules per només 95
cèntims. Sembla ser que la gran pantalla ha passat de moda i el que volen els
usuaris és la liberalitazció del cinema de manera que totes les pel·lícules
puguin circular de forma legal i de qualitat per Internet. Trobar un nou model
de mercat és una manera interessant d’adaptar-se a la nova era digital. A fi de
comptes, el que li interessa a les empreses, no és salvar les sales de cine,
sinó fer diners com sigui. Per això, cada cop més els videoclubs digitals són
una alternativa al cine tradicional, que anirà augmentant amb el pas del temps.
Persones cèlebres del sector com George Lucas i Steven Spielberg també
tenen les seves pròpies idees de futur pel cinema: “Acabarem amb menys
cinemes i amb cines més grans. Anar al cinema costarà 50, 100 o 150 dòlars, el
mateix que costa anar a Broodway ara o a un partit de futbol. Serà molt
car i, possiblement, les pel·lícules es quedaran a la cartellera durant un any,
com els espectacles d’avui en dia”.
Vicenç Villatoro, nou director del CCCB
David Tortajada - 14/10/2014
Vicenç Villatoro serà el proper director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’escriptor,
periodista i polític nascut a Terrassa ha estat escollit pel consorci del CCCB,
òrgan dependent de la Diputació de Barcelona. D’aquesta manera, Villatoro substituirà Marçal Sintes,
que dilluns va anunciar la seva renúncia al càrrec després de tres anys al
capdavant de la institució cultural barcelonina. La dimissió de Sintes es farà efectiva el 31
de desembre.
 |
| Vicenç Villatoro, nou director del CCCB // Institut Ramon Llull |
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) agafa les regnes del CCCB després de tota
una carrera professional ostentant càrrecs de responsabilitat a diverses
empreses i institucions. Entre 1993 i 1996 va ser director del diari Avui.
També va ser director general de Promoció Cultural de la Generalitat de
Catalunya (1997-2000), director de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2000-2004) i president de
l’Institut Ramon Llull (2011-2013). Villatoro també va ser diputat al Parlament
de Catalunya amb Convergència i Unió entre el 1999 i el 2002. D’altra banda,
l’egarenc compta amb una reeixida carrera com a escriptor, amb més d’una trentena
d’obres que li han merescut dos Premis
Sant Jordi, entre moltes altres condecoracions.
Villatoro arriba la direcció del CCCB després que Marçal Sintes (Vilafranca
del Penedès, 1967) anunciés la seva
renúncia al càrrec dilluns. Segons un comunicat publicat a la pàgina web de
la institució cultural barcelonina, Sintes “deixarà la direcció del CCCB
després de tres anys al capdavant de la institució cultural barcelonina, amb la
voluntat de reincorporar-se de ple a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon
Llull) i de reprendre les seves tasques de periodista i articulista polític”.
 |
| Marçal Sintes, antic director del CCCB // CCCB |
Robin Williams torna a la gran pantalla
Sandra Serrano - 14/10/2014
Aquest novembre s’estrenarà "A
Merry Friggin Christmas”, la primera pel·lícula que arribarà als Estats
Units després de la mort de l’actor.
Williams protagonitza una comèdia
nadalenca on, juntament amb l’actor Joel McHale, interpreten un pare i un
fill d’una família disfuncional que han der fer un llarg viatge en cotxe per
recuperar els regals de nadal oblidats del més petit de la casa. A Espanya encara
no hi ha data d’estrena.
L’actor, que va ser trobat mort a casa seva el passat 12 d’agost
a la seva residència de Califòrnia, ha deixat cinc pel·lícules pòstumes que
arribaran als cinemes en els pròxims mesos. Entre elles destaquen:
- “Absolutely anything” una pel·lícula d’animació, on l’actor protagonitza el paper de Dennis, el gos d’un professor universitari que rep poders especials en mans d’uns extraterrestres.
- “Boulevard” un drama on Williams interpreta el paper d’un home anomenat Nolan, que es casa per conveniència amb una prostituta.
- “The angriest man in Brooklyn” una comèdia on l’actor interpreta a un home a qui per error li diagnostiquen que li queden poques hores de vida i la seva missió serà arreglar tots els malentesos del passat.
- “Night at the museum: secret of the tomb” la tercera part d’aquesta saga on Robin Williams interpreta a Theodore Rooselvelt.
Robin Williams va ser un actor prolífic, guanyador d’un Òscar a millor actor
secundari per la seva actuació a “Good Will Hunting”, dos premis Emmy, quatre
premis Globus d’Or i cinc premis Grammy. Sobretot, destaquen els seus papers
com a humorista i còmic. Després de la commoció que va causar la seva mort, els
amants del cinema esperen ansiosos aquesta estrena.
Nobel de Literatura 2014: La incertidumbre del galardonado
Gabriel Pepe, Alejandro Rico, Roger Rodríguez, Beatriz Salcedo 10/10/2014
Un año más, la Academia Sueca ha dado voz a una de las categorías más relevantes de los Premios Nobel. El galardón literario entregado al escritor francés Patrick Modiano ha demostrado la poca predicción que se puede realizar, como nos lo cuentan las librerías de Barcelona.
Parecía difícil adivinar quién sería el galardonado este año con el Premio Nobel de Literatura. Lo parecía y de hecho, durante todo el recorrido histórico, lo ha sido. Existen pocos parámetros que se puedan medir para llegar a conocer al premiado. La Academia Sueca, encargada de escoger al ganador, siempre ha destacado por dar tumbos, encumbrando tanto a gente conocida como a autores de los que poco se sabe en las principales librerías del país.
 |
| Según los números de las estanterías, Haruki Muramaki habría sido el ganador // Foto: Casa del Libro |
Siguiendo un comportamiento que ha sido constante estos últimos años, podríamos meramente descartar a las mujeres nominadas. Esto se debe a que durante los últimos años, la Academia ha premiado a hombres y mujeres de manera alterna. El año pasado, la canadiense Alice Munro consiguió el premio. Este año se ha comprobado que los suecos siguen su rutina, al galardonar otra vez a un hombre.
Murakami y Kundera eran de los que más se escuchaba hablar en las librerías. Son los que más tirada tienen y de los que más se venden. Roth es un autor que tiene algo de peso, pero que no llega a la talla de estos dos primeros. Poco a poco, según afirman, iba aumentando la venta del poeta Adonis que empieza a ser más reclamado. Del resto de autores no se conoce demasiado. No suenan en sus librerías. “De Carol Oates tendremos algo, pero no mucho” afirman en Al Peu de la Lletra, única librería que ha señalado a la escritora. “No descarto que en tienda o almacén tengamos libros de ellos. Pero no, no me suenan” afirma Victor de La Casa del Libro sobre los autores menos conocidos. Aparezcan o no entre las principales ventas una cosa es segura: ahora que el autor ya tiene el premio, las ventas se dispararán.
El galardonado
 |
| Patrick Modiano // CurrentAffairs |
“No teníamos nada de él, pero a partir de la semana que viene entrarán seguro” dice la dependienta de la librería y papelería ABC, refiriéndose a la obra del galardonado. Lo mismo responde el dueño de la librería Mizar que tampoco tiene ningún libro de él, pero del que está también seguro, tendrá stock para el lunes que viene.
Empieza la Fantasía en Sitges
Gabriel Pepe, Roger Rodríguez, Beatriz Salcedo, Alejandro Rico
Hoy, día 3 de octubre, empieza el Festival de Cine
Fantástico de Sitges, que pretende batir todos los récords pese a la reducción
en el presupuesto.
 |
| Producción Propia |
Sobre todo, optimismo
En el Auditorio la sala estaba abarrotada para la primera
sesión, en el Retiro y en el Cine del Prado (las otras dos salas del festival),
no tanto. “Es normal”, cuenta una trabajadora voluntaria en el Prado, “es el
primer día y además por la mañana, conforme vaya llegando la noche, se irá llenando”.
En taquilla, lo confirman: “cada año va a más, y está todo prácticamente vendido para el fin
de semana”, Nuria Puig, la empleada que lo dice, tiene 3 años de experiencia en el festival. Aparentemente,
todo el personal confía en que este año será un éxito.
 |
| Espectadores en la cola para la proyección de [REC]4 // Producción Propia |
Éxito que desde luego no se basa en el presupuesto del
evento: los datos muestran que el festival cuenta con 15% menos que el año
pasado. Las arcas públicas son esenciales – 42% del presupuesto total –, y este
año no aportaron todo lo esperado.
 |
| Presupuesto 2013 Festival de Sitges según el Ministerio de Cultura |
Pero al parecer, el staff
tenía razón: las colas fuera del Retiro y del Cine del Prado se hacían más
largas a cada sesión. El Auditorio siguió la misma tendencia hasta el final de
la tarde, cuando el gentío tuvo que dejar espacio para los famosos y la gala de
la noche. Allí los del elenco de [REC]4 fueron las estrellas que más brillaron,
junto al galardonado Roland Emmerich (Independence Day, Godzilla, Star Gate),
quien se ha llevado el Gran Premio Honorífico por sus varias maneras de casi
destruir el mundo.
Mientras tanto, en los comercios, en las calles y en las
salas de proyección, los protagonistas anónimos – los espectadores
– reafirmaban el prestigio del festival que pretende batir, un año más, sus
propias marcas.
Alejandro Rico
 |
| Cartel oficial de Torrente 5: Operación en Las Vegas |
El personaje de Santiago
Segura que apareció en 1998 se despide con una película que pretende batir
récords con su estreno este 3 de Octubre de 2014.
Hoy
martes se ha presentado Torrente 5: Operación Eurovegas en Madrid. La nueva
entrega de Torrente pondrá final a
la saga más taquillera de la historia española con más de 13 millones de
espectadores según estudios de la agencia internacional Rentrak. Tras una caída
de público que inició después de la segunda película del anti-héroe español,
Segura espera con este film poder alzar esos 2’5 millones de espectadores que disfrutaron de Torrente 4 (Lethal Crisis).
El
último film de Segura quedó afectado por la caída de consumo cinematográfico
que se inició en 2009 y que ha continuado su descenso durante estos últimos años
debido al aumento del IVA cultural.
Las cifras de descenso presentadas por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte presentan un panorama difícil, pero
Santiago Segura se muestra optimista
declarando; “creo que me ha salido una
película redonda”. Torrente 5
además podrá disfrutar del aumento de espectadores durante la conocida Fiesta
del Cine donde la reducción del precio de entrada puede que afecte
positivamente a su película.
El
Futuro Cercano
Torrente
5: Operación Eurovegas
se sitúa en 2018. La sinopsis
oficial del film habla de un Torrente que acaba de salir de la cárcel y que
está descontento con la situación del país. Santiago Segura intenta retratar en
esta película un país dividido, con el proyecto
Eurovegas ya finalizado. Torrente intentará dar un golpe en un casino al
más puro estilo Ocean’s Eleven tal ycomo afirman las primeras críticas
Al elenco de la película
de Santiago Segura, esta vez se añade un actor de talla internacional; Alec Baldwin. El actor se unió al
reparto después de terminar el rodaje de la galardonada Blue Jasmine de Woody
Allen y sorprendió a Segura aceptando el papel.
Además de Baldwin, Torrente 5 incorpora a cómicos, actores y personajes
de la talla de Julián López, Ana Simón y Jesulín de Ubrique.
Sitges huele a celuloide
Roger Rodriguez
Como
cada año y desde hace ya 47 largos años, Sitges se convierte en el ojo del
huracán del mundo cinematográfico. Este año se celebrará entre el 3 y 12 de
octubre.
 |
| Miquel Forns, Ferrán Mascarell y Àngel Sala durante la rueda de prensa de ayer |
La organización del Festival de Cine
de Sitges ya ha dado a conocer toda la cartelera completa con sus horarios. Este
año el Festival intenta acercarse al thriller,
y cómo reconoció el propio Ángel Sala, director del evento, han decidido darle
un papel especial al cine de ficción latinoamericano, dedicándole una sección y
creando Blood Window.
Como era de esperar, también se han
dado a conocer las estrellas que pasarán por la alfombra roja: Antonio Banderas, Álex de la Iglesia o
Jaume Balagueró no se han querido perder esta cita. También acudirá a esta
cita el director alemán Roland Emerich (Independence
Day, Gozdilla, El día de mañana o 2012) que por su empeño en destruir el
mundo, el Festival ha querido reconocer su trabajo con uno de los Premios
Honoríficos entregados este año (los otros recaen en Antonio Banderas y Rob
Zombie).
Más asistentes y más diamantes en
bruto
Como viene siendo costumbre, en
el programa se esconden grandes promesas que pasan desapercibidas en un
principio, pero que harán mucho ruido durante las proyecciones:
The duke of
Burgundy de Peter Strickland o
Seventh code, de Kiyoshi Kurosawa, son
dos de las películas a las que no habrá que perder la pista. También cabe
destacar tres títulos más que pueden pasar desapercibidos en un primer momento
como son Faults, de
Riley Stearns; Starry eyes, de
Kevin Kölsch y Dennis Widmyer, o la sugerente Honeymoon, de
Leigh Janiak. En Sitges ya han echado toda la carne en el asador.
Se prevé que este año asista más público que el año anterior, según informaba ayer mismo el director del Festival: “No querría sonar presuntuoso, pero Sitges es el festival de género más prestigioso y completo del mundo. Hay que ser positivos, este año ya se han vendido 31.000 entradas, muchas más que el año pasado a estas alturas”.
 |
| Cartel de Sitges 2014 |
Prince vuelve a firmar con Warner Bros
Beatriz Salcedo
 |
| Portada del nuevo álbum de Prince // WARNER BROS |
Ante
este sello vuelve con dos nuevos álbumes: uno en solitario, que lleva como
título “Art official Age” y otro con su nueva banda 3RDeyegirl, que lleva como nombre “Plectrumelectrum”.
Hoy
30 de septiembre el artista ha
sacado dos nuevos álbumes que ya están disponibles en iTunes y plataformas
musicales. Este regreso junto al sello
discográfico Warner ha pillado por sorpresa a muchos de sus fans que todavía
recuerdan como en 1996 el artista les acusó de tratarle como “esclavo”. La renovación
del acuerdo se ha producido después que Warner Bros Record devolviera a Prince
las grabaciones originales publicadas en los años 80, en las que se incluyen
los mejores éxitos del artista: Purple
Rain, 1984, y Sing “O” The Times,1987, Dirty Mind, 1999.
Vuelve un Prince renovado
Prince
fue unos de los artistas más importantes de la década de los 80, innovador, un
músico brillante y un artista carismático que ha vendido cerca de 100 millones de álbumes en todo el mundo.
El
lanzamiento en solitario es un álbum más personal y clásico, producido,
arreglado, compuesto e interpretado por Prince y Joshua Welton. En él mezcla el
estilo del soul, y la magia de R&B Y Funk. Por otro lado, junto a su nueva
banda, 3RDeyegirl ha hecho un álbum
que es una expresión directa al funk-rock electrizante. Dos propuestas que nos
traen al Prince renovado, al artista innovador y como muchos medios han
calificado, a un “virtuoso del transformismo”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario